ACTE IV

SENYORA ARBUTHNOT: Els homes no entenen què som les mares. Jo no sóc diferent de les altres dones excepte pel mal que em van fer i el mal que vaig fer, i pels càstigs tan durs que he sofert i la meva gran desgràcia. I, tot i així, per donar-te a llum vaig haver de mirar la mort. Per alimentar-te vaig haver de barallar-m’hi. La mort va lluitar amb mi per tenir-te. Totes les dones han de lluitar contra la mort per salvar els fills. La mort, que no té fills, ens vol treure els nostres. Gerald, quan estaves nu, jo et vestia; quan tenies gana, et donava de menjar. Dia i nit, durant tot aquell llarg hivern, et vaig cuidar. No hi ha feina massa baixa, no hi ha cura massa humil si és per allò que les dones estimem... i ai, com t’estimava! No com Anna a Samuel, més. I tu necessitaves amor, perquè eres malaltís i només l’amor et podia mantenir amb vida. Només l’amor ens pot mantenir vius.