ACTE IV

TSAR: De què he de tenir por? He desterrat de Rússia tots els meus enemics. Posa el braser aquí, al meu costat, fa molt de fred, i m\'hi asseuré al cantó una estona. Vés, noi, vés, aquesta nit he de pensar en moltes coses.

Va fins al fons de l\'escenari i obre les cortines. Vista de Moscou a la llum de la lluna.

La neu ha caigut intensament des de la posta del sol. Que blanca i freda que sembla la meva ciutat sota aquesta lluna pàl·lida. Però quins cors tan càlids i ardents bateguen en aquesta Rússia glacial, tot i la neu i el gel. Oh, veure-la un instant... explicar-l’hi tot... explicar-li per què sóc un rei. Però ella no dubta de mi, va dir que confiaria en mi. Encara que hagi trencat el meu jurament, ella tindrà confiança. Fa molt de fred. On és la capa? Dormiré una hora. He fet preparar el trineu per llavors, i encara que em costi la vida, aquesta nit aniré a trobar-me amb la Vera. No t’he manat que te’n vagis, noi. Què, ja he de fer de tirà, tan aviat? Marxa, marxa. No puc viure si no la veig. Els meus cavalls arribaran d’aquí a una hora: una hora entre l’amor i jo! Quina olor tan forta que fa aquest carbó...