ACTE PRIMER
ESCENA I

HELENA:
Com en sort una és pobra i l’altra és rica!
A Atenes passo jo per tan bonica;
mes què hi fa si Demetri no s’ho creu,
i no vol veure allò que tothom veu!
I així com els ulls d’Hèrmia, fascinant-lo,
el fan errar, m’enganyo jo admirant-lo.
A coses vils que al món mai no han comptat,
Amor els dóna gràcia i dignitat,
car no amb els ulls, sinó amb el cor intenta
veure, i és per això que es representa
orb l’alat Cupidó. A la seva ment
no hi ha ni rastre de discerniment:
ales sens ulls, són d’imprudent figura;
per això es diu que Amor és criatura,
perquè en la tria l’erra molt sovint;
com els nois que en llurs gresques van mentint,
al noi Amor, el perjurar li és lleure;
perquè Demetri, abans de veure
d’Hèrmia els ulls resplendents,
em calamarsejà de juraments
dient que era sols meu, i, en adonar-se
del calor d’Hèrmia, aquella calamarsa
s’ha liquidat entre nosaltres dos
i tot el gruix de juraments s’ha fos.
La fuga li diré d’Hèrmia la bella,
i així, demà a la nit, darrera d’ella
correrà al bosc, i si, a la meva veu,
tan sols li dóna gràcies, ja és un preu;
i allà molt més la pena em pagaria
veure’l i retornar en sa companyia. (Surt.)