Romeo and Juliet

William Shakespeare
William Shakespeare

ACTE II
ESCENA II

El jardí de Capulet

Entra ROMEO.

 

ROMEO
Riu de la nafra el qui no ha estat ferit!

Apareix Julieta a la finestra.

Silenci! ¿Quin llum brilla a la finestra?
És l’orient i Julieta el sol!
Surt, sol, i mata l’envejosa lluna,
que és pàl·lida i desfeta de neguit
veient que sa minyona és molt més bella.
No la serveixis perquè és envejosa:
la seva roba de vestal, només
és verda i és malalta, i per als bojos;
llença-la! Aquesta és la senyora meva!
Aquest, el meu amor! Si ella ho sabés!
Ella parla i no parla. Mes ¿què importa?
El discurs dels seus ulls, jo el vull respondre.
Però sóc massa ardit, que no és a mi
a qui enraona. Dues grans estrelles
de les millors del cel, per un negoci,
deixen el lloc, i preguen als seus ulls
de brillar en llur esfera fins que tornin.
¿Què passaria si els seus ulls lluïssin
enllà del cel, i en el front d’ella els astres?
Que la galta esclatant apagaria
les mateixes estrelles, i en el cel
farien els seus ulls tanta claror,
que es posarien a cantar els ocells
pensant-se que la nit ja és acabada!
Mireu! Ara, a la galta, hi du la mà!
Oh, si d’aquesta mà jo fos el guant,
perquè pogués tocar la seva galta!

JULIETA
Ai!

ROMEO
Parla. Oh, parla encara, àngel de llum!
Perquè ets tan gloriosa aquesta nit,
posada damunt meu, que bé podries
ser el nunci alat del paradís, que guaiten,
ulls en blanc, els mortals meravellats,
girant-se per mirar-lo, quan cavalca
enforcat sobre els núvols peresosos
i quan rellisca sobre el pit de l’aire!

JULIETA
Oh, Romeo, Romeo! ¿Per què ets Romeo?
Nega el teu pare i el teu nom refusa;
o, si no ho vols, jura’m el teu amor,
i deixaré de ser una Capulet.

ROMEO
(A part.)
¿L’escolto encara més, o bé li parlo?

JULIETA
És el teu nom que m’és un enemic,
tu ets tu mateix i Montagú no importa.
¿Què és Montagú? No és ni peu ni mà,
ni braç, ni rostre, ni cap altra part
del cos d’un home. Cerca un altre nom!
¿Què hi ha en un nom? Allò que en diem rosa,
amb altre nom faria tanta olor.
I, si Romeo no es digués Romeo,
retindria la gràcia que li és pròpia
sense títol. Despulla’t del teu nom,
i sense el nom, que no és res viu de tu,
pren-me tota sencera!

ROMEO
Et prenc pel mot:
digue’m només amor, i jo des d’ara
seré rebatejat i no em diré
mai més Romeo!

SHAKESPEARE, William. Romeo i Julieta. Traducció de Josep M. de Sagarra. Barcelona: Institut del Teatre, 1979.

Traduït per Josep Maria de Sagarra

Josep Maria de Sagarra
Josep Maria de Sagarra, Elite-Berlin, s/d (AHCB-AF)