per Krisztina Nemes

Va néixer a Kolozsvár (Cluj Napoca, Transsilvània) el 1922. Llicenciat en dret i en art dramàtic, va cursar, també, estudis d’història de l’art. Com a director escènic va presentar al Teatre de l’Òpera de Kolozsvár Terra baixa d’Àngel Guimerà en la versió operística d’Eugen d’Albert.

Va ser redactor en cap de diverses revistes literàries hongareses de Romania (Korunk, Művészet, Igaz Szó, Látó) i va treballar com a crític teatral i periodista cultural durant gairebé cinquanta anys.

Escriu i publica des de ben jove. És traductor assidu de diverses llengües (espanyol, portuguès, francès, romanès, anglès) i, sobretot, del català. Els anys seixanta va conèixer Carlos Barral durant una visita que l’editor va fer a Romania. A través d’ell es va familiaritzar amb la poesia catalana, gràcies al primer llibre en català —una antologia de poesia catalana en edició bilingüe català-espanyol— que Barral li va enviar des d’Espanya.

La seva antologia de poesia catalana del segle XX, Körtánc fantomokkal (1972; Ronda amb fantasmes) representa l’impuls decisiu per al desenvolupament de l’actual catalanística hongaresa.

György Jánosházy també escriu poesia i la seva activitat poètica ha estat reconeguda amb diversos premis, que ha rebut tant a Romania com a Hongria. El novembre de 2002 va participar en el Seminari de Traducció Poètica de Farrera de Pallars, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes, fruit del qual és el volum que recull traduccions de l’hongarès: György Jánosházy i Balázs Déri, Amb el crepuscle ha arribat la tardor (Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes; Vic: Emboscall, 2006).

Actualment viu a Marosvásárhely (Târgu Mureş, Transsilvània).