per Hèctor Moret

Jesús Moncada i Estruga va nàixer a Mequinensa (Baix Cinca) el desembre de 1941 i va morir a Barcelona el juny de 2005. L’any 1966 anà a viure a Barcelona, encara que d’aleshores ençà va fer llargues estades estiuenques a Mequinensa.

Novel·lista, narrador i traductor de densa i elaborada obra constituïda per les tres novel·les Camí de sirga (1988), La galeria de les estàtues (1992) i Estremida memòria (1997), les tres col·leccions de contes Històries de la mà esquerra (1981), El Cafè de la Granota (1985) i Calaveres atònites (1999), aplegades en el volum Contes (2001), i el recull d’articles i narracions Cabòries estivals i altres proses volanderes (2003). Bona part de la seua obra ha estat traduïda a una vintena de llengües, en especial la novel·la Camí de sirga, una de les més llegides en els últims vint anys.

De les seues traduccions, moltes d’elles signades amb diferents pseudònims, cal destacar Les proeses d’un jove Don Joan (1988) de Guillaume Apollinaire, Retaule dels costums del temps (1989) de Claude Jolyot Crébillon i, sobretot, El comte de Montecristo (2002) d’Alexandre Dumas.