Poesies
Safo
Safo
16
Hi ha qui diu que uns genets; d’altres, l’exèrcit;
i altres encara que és l’estol la cosa
més bonica del món sencer.
Jo afirmo que és el que estimes.
I fer-ho entendre a tothom és molt fàcil,
perquè Helena, de molt la més bonica
dels moridors, el millor dels marits
va deixar enrere,
i se’n va anar, navegant fins a Troia
i mai més va tornar a pensar en la filla
o els pares estimats, perquè la feu
perdre Afrodita
d’inflexible voler, qui fàcilment
aconsegueix el que pretén. És ella
qui em recorda Anactòria a qui ja no
tinc a la vora.
Voldria veure els seus passos que encisen,
i l’espurneig que n’il·lumina el rostre,
molt més que els carros lidis o els guerrers
a la batalla.
105a
… com s’enrogeix la poma melosa dalt d’una branca,
alta damunt la més alta, i allí els collidors l’oblidaren:
no l’oblidaren, sinó que no podien haver-la.
Safo, I desitjo i cremo. Poesies incompletes. Barcelona: Proa,2022
Traduït per Eloi Creus
