Petita antologia
Daniïl Kharms
Daniïl Kharms
Simfonia núm. 2
Anton Mikhàilovitx va escopir, digué «ai!», tornà a escopir, tornà a dir «ai!», tornà a escopir, tornà a dir «ai!» i se n’anà. Que vagi amb Déu. Millor que parli d’Ília Pàvlovitx.
Ília Pàvlovitx va néixer l’any 1893 a Constantinoble. De ben petit el van dur a Petersburg i va estudiar a l’escola alemanya del carrer Kirótxnaia. Després va treballar a no sé quina botiga, després encara va fer alguna altra cosa i, en començar la revolució, va emigrar a l’estranger. Doncs que vagi amb Déu. Millor que parli d’Anna Ignàtievna.
Però tampoc no és tan fàcil parlar d’Anna Ignàtievna. En primer lloc, d’ella, no en sé res i, en segon lloc, acabo de caure de la cadira i he oblidat què volia explicar. Millor que parli de mi.
Sóc alt, llest, vesteixo amb bon gust i elegància, no bec, no vaig a les curses de cavalls, però em tiren molt les dones. I elles tampoc no m’eviten. Fins i tot els agrada que surti amb elles. Serafima Izmàilovna m’ha convidat a casa seva més d’una vegada.
I Zinaïda Iakovlevna em va dir que sempre és un plaer veure’m. Però vet aquí que amb Marina Petrovna em va passar una cosa divertida, sobre la qual vull parlar. És un fet del tot corrent però, de totes maneres, divertit, perquè Marina Petrovna, gràcies a mi, es va tornar completament calba, com el palmell de la mà. La cosa va anar així: un dia vaig arribar a casa de Marina Petrovna i ella nyac!, i es va quedar calba. I això és tot.
Daniïl Kharms
Nit de ‚ a ♂
9-10 de a de 1941
Anton Mikhàilovitx va escopir, digué «ai!», tornà a escopir, tornà a dir «ai!», tornà a escopir, tornà a dir «ai!» i se n’anà. Que vagi amb Déu. Millor que parli d’Ília Pàvlovitx.
Ília Pàvlovitx va néixer l’any 1893 a Constantinoble. De ben petit el van dur a Petersburg i va estudiar a l’escola alemanya del carrer Kirótxnaia. Després va treballar a no sé quina botiga, després encara va fer alguna altra cosa i, en començar la revolució, va emigrar a l’estranger. Doncs que vagi amb Déu. Millor que parli d’Anna Ignàtievna.
Però tampoc no és tan fàcil parlar d’Anna Ignàtievna. En primer lloc, d’ella, no en sé res i, en segon lloc, acabo de caure de la cadira i he oblidat què volia explicar. Millor que parli de mi.
Sóc alt, llest, vesteixo amb bon gust i elegància, no bec, no vaig a les curses de cavalls, però em tiren molt les dones. I elles tampoc no m’eviten. Fins i tot els agrada que surti amb elles. Serafima Izmàilovna m’ha convidat a casa seva més d’una vegada.
I Zinaïda Iakovlevna em va dir que sempre és un plaer veure’m. Però vet aquí que amb Marina Petrovna em va passar una cosa divertida, sobre la qual vull parlar. És un fet del tot corrent però, de totes maneres, divertit, perquè Marina Petrovna, gràcies a mi, es va tornar completament calba, com el palmell de la mà. La cosa va anar així: un dia vaig arribar a casa de Marina Petrovna i ella nyac!, i es va quedar calba. I això és tot.
Daniïl Kharms
Nit de ‚ a ♂
9-10 de a de 1941
Petita antologia de Daniïl Kharms. Edicions de 1984, Barcelona 2007. [p. 93-94]
Traduït per Miquel Cabal Guarro
