Anglès
Autors de Anglès en català
Jane Austen (1775-1817)
John Banville (1945)
Elizabeth Barrett Browning(1845-1861)
Samuel Beckett (1906-1989)
Ambrose Bierce (1842–1914)
John Cheever (1912-1982)
Kate Chopin (1850-1904)
John Maxwell Coetzee (1940)
Charles Dickens (1812-1870)
T. S. Eliot (1888-1965)
James Joyce (1882-1941)
Donna Leon (1942)
Doris Lessing (1919-2013)
Denise Levertov (1923-1997)
Katherine Mansfield (1888-1923)
Chuck Palahniuk (1962)
Sylvia Plath (1932-1963)
Jean Rhys (1890-1979)
Adrienne Rich (1929-2012)
Anne Sexton (1928-1974)
William Shakespeare (1564-1616)
Aiden Shaw (1966)
Edith Sitwell (1887–1964)
Laurence Sterne (1713-1768)
John Stuart Mill (1806-1873)
John Millington Synge (1871-1909)
Ian Watson (1943)
Walt Whitman (1819-1892)
Oscar Wilde (1854-1900)
Virginia Woolf (1882-1941)
Obriu l'article
Esther Tallada
L’objectiu de tot artista és aturar el moviment, que és vida, per mitjans artificials, i mantenir-lo congelat de manera que al cap de cent anys, quan un desconegut s’ho miri, tot plegat es torni a moure perquè és vida. (1) William FaulknerDolors Udina Udina
Ningú no veu la llum sinó arriscant-se
per allò que no és llum.
Antoni Ferrer, Lux Aeterna
Núria Busquet Busquet
Imagino Adrienne Rich com una dona petita, estranyota, introvertida i problemàtica. Però no sé res d’ella, en realitat, del seu caràcter, de la manera de comportar-se. Només sé el que ella m’ha explicat. El fet que el que jo n’extregui sigui això encara la fa més interessant a ulls de la lectora que soc, acostumada a veure l’autor com un ésser impecable, sobretot abans de traduir-lo.
Xavier Pàmies Pàmies
No m’ha fet por traduir Virginia Woolf, però em fa quasi tant respecte parlar de Cap al far com de la seva persona o de la seva obra. A diferència de traductors que alhora exerceixen de professors de traducció i escriuen articles sobre traducció, al llarg dels trenta-cinc anys que fa que treballo com a traductor literari m’he prodigat molt poc en comentaris sobre el meu ofici. Una de les poques excepcions ha sigut l’epíleg que els editors de Cap al far em van demanar que escrivís, al qual em remeto i del qual aprofitaré algunes de les idees principals.
Marta Pera Pera
Quan em van proposar traduir Apeirògon, primer de tot, naturalment, em va sorprendre el títol: una paraula que jo no havia sentit mai.
Eva Rosell
Tot just fa un any que vaig visitar el Teatre del Raval per conèixer el projecte de Goodbye Barcelona. Dins d’aquell teatre petit i acollidor l’Empar López, la directora del teatre, em va explicar que el musical li havia agradat tant que calia representar-lo a Barcelona fos com fos. Els ulls se li il·luminaven mentre m’explicava com l’obra l’havia commogut, i sembla que aquella il·lusió se’ns va contagiar a tots els que vam participar en l’aventura de Goodbye Barcelona.Victòria Alsina Alsina
Aquest any en fa cent de la mort de Katherine Mansfield (1888 - 1923), escriptora modernista de primer ordre. Sembla, doncs, un moment escaient per fer balanç de la trajectòria d’aquesta autora a casa nostra.
Josefina Caball
Permeteu-me que comenci amb un breu apunt biogràfic de l’autora per situar l’obra. Alice Walker va néixer al si d’una família nombrosa de masovers, a Eatonton, un poble de l’estat de Geòrgia l’any 1944, és a dir, encara no vuitanta anys després que la llei d’emancipació dels esclaus entrés en vigor; per tant, va conèixer de primera mà la segregació a les escoles. Quan era petita va perdre un ull per un accident, i la seva mare, pensant que li aniria més bé escriure que no pas fer feines de casa i al camp, li va donar una màquina d’escriure.
Josefina Caball Caball
Permeteu-me que comenci amb un breu apunt biogràfic de l’autora per situar l’obra. Alice Walker va néixer al si d’una família nombrosa de masovers, a Eatonton, un poble de l’estat de Geòrgia l’any 1944, és a dir, encara no vuitanta anys després que la llei d’emancipació dels esclaus entrés en vigor; per tant, va conèixer de primera mà la segregació a les escoles. Quan era petita va perdre un ull per un accident, i la seva mare, pensant que li aniria més bé escriure que no pas fer feines de casa i al camp, li va donar una màquina d’escriure.
Carlota Gurt Gurt
A diferència dels altres traductors —genis, monstres, professionals que admiro— que han traduït la narrativa de Woolf i amb qui tinc l’honor (i la barra) de compartir aquestes pàgines, jo només m’he enfrontat als seus diaris; en realitat, a una petita selecció dels seus diaris.
Dolors Udina
A l’acte I, escena 3, de Ricard II, el duc de Norfolk és desterrat d’Anglaterra i enviat a l’exili «per no tornar mai més». Quan sent pronunciar aquesta rigorosa sentència, no pensa, primer de tot, en la família ni en els amics, sinó en la llengua anglesa, l’única llengua que ha parlat en els quaranta anys de la seva vida. Deixar Anglaterra, l’any 1595, era abandonar l’anglès. Norfolk s’imagina anant a un món on el seu discurs serà inintel·ligible, i aquest és el primer dolor que l’afligeix, i el més agut. Diu:Katherine Reynolds
L’ensenyament del català al Regne Unit va començar a la Universitat de Liverpool, sota l’impuls d’Edgar Allison Peers (1891-1952), on quasi un segle més tard jo vaig formar part d’una xarxa estesa per arreu del món de més de 6.000 alumnes que estudien català com a llengua estrangera.Nina Valls
Marta Pera Cucurell fa quaranta anys que es dedica a la traducció literària. Té una producció ingent. En tots aquests anys, ha traduït més de cent vint obres, sobretot de l’anglès, però també de l’alemany.
Francesc Parcerisas
Qualsevol lector que s'interessi per la poesia —i, en general, per la literatura—en llengua anglesa del s. XX, hi ha un moment en què es topa amb el nom d'Ezra Pound: com a amic i corrector de T.S. Eliot, com a secretari i sparring de W.B. Yeats, com a promotor de revistes i publicacions, com a estudiós del teatre de Lope de Vega, com a continuador de la feina d'Ernest Fenollosa, com a impulsor de la influència xinesa i japonesa, com a «traductor» de Properci, dels drames Noh, dels trobadors... com a impulsor del vorticisme, de l'imaginisme, de la renovació del panorama cultural europeu i americà, com a tastaolletes de la història política americana, de l'economia mundial, del sistema bancari, del feixisme mussolinià, com a referent de les joves generacions beat americanes, etcètera, etcètera. Ezra Pound es una mena de volcà entre la intel·lectualitat anglosaxona del s. XX, un volcà enlluernador i perillós.Joan Sellent
Abans que res vull agrair al jurat d’aquest premi que m’hagi considerat mereixedor de figurar entre els finalistes, i a l’editor Bernat Puigtobella que tingués la iniciativa de recollir en un volum el resultat dels gairebé vint anys en què he mantingut una relació intermitent però intensa, exigent i gratificant, amb William Shakespeare i la seva obra.Susanna Fosch Fosch
«És el kaddish blasfem d’un supervivent»
Anny Dayan Rosenman
Aquesta traducció està en deute amb Holly T., una amiga jueva novaiorquesa amb qui vam compartir universitat i landlord a començament dels anys vuitanta i a qui ara deuen xiular les orelles. Va ser la primera que em va parlar de la novel·la de Piotr Rawicz, el 1981, vint anys després d’haver-se publicat, quan totes dues fèiem el doctorat en una universitat dels EUA. Em va deixar el llibre perquè trobava «crua però interessant» la visió que oferia de la Xoà, tan diferent de totes les que corrien i que són considerades canòniques.
Carles Llorach
Per començar voldria agrair al PEN català aquesta iniciativa del premi a la feina del traductor. I ens hem d’alegrar que aquesta iniciativa no sigui única, perquè a poc a poc anem veient com les institucions es van afegint a aquest reconeixement. Ja queda lluny aquella època que el nom del traductor no apareixia ni als crèdits. Però, visibles o invisibles, el que potser importa més a la persona que fa la feina és que li corresponguin uns honoraris dignes.Marta Pera Pera
La meva història amb Virginia Woolf arrenca al final dels vuitanta. En aquella època, tot i que jo tot just començava a traduir, en Francesc Vallverdú, d’Edicions 62, m’havia encarregat uns quants autors de pes ‒James, Faulkner, Conrad, Musil… Veient que confiava en mi com a traductora, em vaig atrevir a proposar-li la traducció d’algun llibre de Virginia Woolf, que per a mi, en aquell moment, era l’autora més desitjable i admirada. Com a lectora, els llibres que n’havia llegit –Mrs. Dalloway, Al far, Orlando, Una cambra pròpia i part dels diaris–em tenien fascinada.
