Romanx
Obriu l'article
Jessica Zuan
Quan era petita parlava romanx a casa amb el meu pare i a escola durant la primària. A poc a poc, però, vaig anant perdent la meva llengua: l’alemany es va imposar.
Antoni Clapés i Dolors Udina
Traduir sense conèixer bé una llengua i la cultura que l’envolta té molt d’aventura. Així va començar la nostra aproximació al romanx. Fa uns quants anys, quan vam descobrir l’existència d’aquesta llengua a la biblioteca tan ben proveïda de la residència de traductors de Looren, a la vora del llac de Zúric, ens miràvem els llibres i ens semblava que podíem entendre bastant del que llegíem, que era una llengua prou acostada a la nostra (sobretot tenint en compte que ens trobàvem a la zona alemanya de Suïssa i que cap dels dos tenia un coneixement significatiu de l’alemany).
