Grec modern

Autors de Grec modern en català
Obriu l'article
Carles Riba torna a Grècia

Eusebi Ayensa Prats

Carles Riba —en una de les darreres cartes que envià a Júlia Iatridi (la traductora grega que li donà a conèixer la poesia de Konstandinos Kavafis, que tan magistralment acabaria traduint al català)— li confessava que «sentimos, Clementina y yo, crecer en nosotros la nostalgia de Grecia. Así que para nosotros se restablezca un poco la normalidad, nos propondremos un viaje: nos es debido».(1) Riba moriria sobtadament un any i mig després, sense complir el desig de tornar a la terra de l’Hèl·lade, país que visità un únic cop, en companyia de la seva muller, l’any 1927.
El caràcter esporàdic de la traducció de la literatura neogrega

Joaquim Gestí

El caràcter esporàdic i fragmentari de la traducció de obres de la literatura neogrega en català durant més de vuitanta anys, ha sofert un veritable canvi en els darrers vint. El nombre de traduccions s’ha incrementat i, en certa manera, normalitzat.
El lloc preeminent de la literatura neogrega a casa nostra

Joaquim Gestí

La literatura neogrega a casa nostra és coneguda fonamentalment gràcies a una sèrie de traduccions que per la seva importància i per la dels traductors que les van fer possibles han arribat a ocupar un lloc preeminent dins de la història de la traducció als Països Catalans.
Kikí Dimulà ens ha deixat un missatge

Joaquim Gestí

A principi d’estiu l’editorial Godall va publicar, amb el títol Us he deixat un missatge,* una àmplia antologia de la poeta grega Kikí Dimulà, malauradament traspassada a finals del passat febrer als vuitanta-nou anys. La seva mort ha deixat òrfenes les lletres gregues, que han perdut la veu poètica més important de la generació de postguerra i el referent líric més internacional, i també el país sencer, que acomiadava una poeta estimada i popular.

Mikhalis Pierís, Metamorfosis de ciutats. Antologia poètica (1978-2021)

Eusebi Ayensa Ayensa

El 3 de novembre de 2021 moria sobtadament a Nicòsia el professor, director teatral i poeta Mikhalis Pierís, nascut l’any 1952 a Eftagònia de Xipre, a la regió de Lemessós. Conegut sobretot pels treballs dedicats a alguns dels escriptors més significatius de les lletres gregues medievals i modernes, com també per les seves versions teatrals d’aquests mateixos autors amb companyies d’actors formades sobretot per alumnes de les universitats de Creta i Xipre, en les quals havia treballat, amb els anys havia anat forjant una sòlida obra poètica, aplegada el 2010 en el volum Metamorfosis de ciutats (Poemes 1978-2009).

Poemes de resistència, de Iannis Ritsos

Pau Sabaté Sabaté

Lart de la traducció, sempre delicat, s’hi torna encara més quan el que es tradueix és poesia. No és només que els mots hi vibrin amb més força o que la melodia del riu de la paraula s’hi hagi d’afinar amb més cura: és que allò que s’hi expressa és, al mateix temps, més fort i més fràgil, més contundent i més subtil. Encara més (si se’m perdonen tantes gradacions) quan el que s’hi diu no només reflecteix les emocions d’un individu, poc o molt semblants a les de cadascú de nosaltres, sinó que abraça les vicissituds, els sofriments i les esperances de tot un poble, poc o molt semblant al nostre; sense que això, és clar, anul·li la primera part: la de la commoció, el neguit i l’esperança de qui escriu aquells versos.

«El món s’ha conformat amb l’amargor». Orientacions: el primer Odisseas Elitis, en català

Jaume Almirall Almirall

Odisseas Elitis (1911-1986) destaca en el panorama de les lletres neogregues per l’obra poètica, de gran riquesa i originalitat: una veu vigorosa que sap trenar magistralment tradició i modernitat, com també grecitat i universalitat, i que li va valer, el 1979, el Premi Nobel de Literatura.