Anglès
Autors de Anglès en català
Jane Austen (1775-1817)
John Banville (1945)
Elizabeth Barrett Browning(1845-1861)
Samuel Beckett (1906-1989)
Ambrose Bierce (1842–1914)
John Cheever (1912-1982)
Kate Chopin (1850-1904)
John Maxwell Coetzee (1940)
Charles Dickens (1812-1870)
T. S. Eliot (1888-1965)
James Joyce (1882-1941)
Donna Leon (1942)
Doris Lessing (1919-2013)
Denise Levertov (1923-1997)
Katherine Mansfield (1888-1923)
Chuck Palahniuk (1962)
Sylvia Plath (1932-1963)
Jean Rhys (1890-1979)
Adrienne Rich (1929-2012)
Anne Sexton (1928-1974)
William Shakespeare (1564-1616)
Aiden Shaw (1966)
Edith Sitwell (1887–1964)
Laurence Sterne (1713-1768)
John Stuart Mill (1806-1873)
John Millington Synge (1871-1909)
Ian Watson (1943)
Walt Whitman (1819-1892)
Oscar Wilde (1854-1900)
Virginia Woolf (1882-1941)
Obriu l'article
Esther Tallada
L’objectiu de tot artista és aturar el moviment, que és vida, per mitjans artificials, i mantenir-lo congelat de manera que al cap de cent anys, quan un desconegut s’ho miri, tot plegat es torni a moure perquè és vida. (1) William FaulknerEva Rosell
Tot just fa un any que vaig visitar el Teatre del Raval per conèixer el projecte de Goodbye Barcelona. Dins d’aquell teatre petit i acollidor l’Empar López, la directora del teatre, em va explicar que el musical li havia agradat tant que calia representar-lo a Barcelona fos com fos. Els ulls se li il·luminaven mentre m’explicava com l’obra l’havia commogut, i sembla que aquella il·lusió se’ns va contagiar a tots els que vam participar en l’aventura de Goodbye Barcelona.Dolors Udina
A l’acte I, escena 3, de Ricard II, el duc de Norfolk és desterrat d’Anglaterra i enviat a l’exili «per no tornar mai més». Quan sent pronunciar aquesta rigorosa sentència, no pensa, primer de tot, en la família ni en els amics, sinó en la llengua anglesa, l’única llengua que ha parlat en els quaranta anys de la seva vida. Deixar Anglaterra, l’any 1595, era abandonar l’anglès. Norfolk s’imagina anant a un món on el seu discurs serà inintel·ligible, i aquest és el primer dolor que l’afligeix, i el més agut. Diu:Katherine Reynolds
L’ensenyament del català al Regne Unit va començar a la Universitat de Liverpool, sota l’impuls d’Edgar Allison Peers (1891-1952), on quasi un segle més tard jo vaig formar part d’una xarxa estesa per arreu del món de més de 6.000 alumnes que estudien català com a llengua estrangera.Francesc Parcerisas
Qualsevol lector que s'interessi per la poesia —i, en general, per la literatura—en llengua anglesa del s. XX, hi ha un moment en què es topa amb el nom d'Ezra Pound: com a amic i corrector de T.S. Eliot, com a secretari i sparring de W.B. Yeats, com a promotor de revistes i publicacions, com a estudiós del teatre de Lope de Vega, com a continuador de la feina d'Ernest Fenollosa, com a impulsor de la influència xinesa i japonesa, com a «traductor» de Properci, dels drames Noh, dels trobadors... com a impulsor del vorticisme, de l'imaginisme, de la renovació del panorama cultural europeu i americà, com a tastaolletes de la història política americana, de l'economia mundial, del sistema bancari, del feixisme mussolinià, com a referent de les joves generacions beat americanes, etcètera, etcètera. Ezra Pound es una mena de volcà entre la intel·lectualitat anglosaxona del s. XX, un volcà enlluernador i perillós.Joan Sellent
Abans que res vull agrair al jurat d’aquest premi que m’hagi considerat mereixedor de figurar entre els finalistes, i a l’editor Bernat Puigtobella que tingués la iniciativa de recollir en un volum el resultat dels gairebé vint anys en què he mantingut una relació intermitent però intensa, exigent i gratificant, amb William Shakespeare i la seva obra.Carles Llorach
Per començar voldria agrair al PEN català aquesta iniciativa del premi a la feina del traductor. I ens hem d’alegrar que aquesta iniciativa no sigui única, perquè a poc a poc anem veient com les institucions es van afegint a aquest reconeixement. Ja queda lluny aquella època que el nom del traductor no apareixia ni als crèdits. Però, visibles o invisibles, el que potser importa més a la persona que fa la feina és que li corresponguin uns honoraris dignes.