Moll Flanders
Daniel Defoe
Daniel Defoe
El meu nom veritable és tan conegut als arxius o registres de la presó de Newgate i dels tribunals de l’Old Bailey, i hi tinc pendents encara qüestions de tanta conseqüència, relatives a la meva conducta particular, que no cal pas esperar que estampi el meu nom en aquesta obra, o hi doni clarícies de la meva família. Potser després de la meva mort se’n podrà saber alguna altra cosa; ara com ara, però, no fóra gens escaient; no, ni tan sols en el cas que es publiqués un indult general, mal que fos sense excepcions ni reserves de persones o delictes.
N’hi ha prou de dir-vos que així com alguns dels meus pitjors camarades (que ja no tenen poder de causar-me cap dany per tal com han deixat aquest món camí enllà dels esglaons i la corda, com jo tot sovint em creia també abandonar-lo) em coneixien amb el nom de Moll Flanders, ara, doncs, se’m permetrà que parli de mi mateixa sota aquest nom fins i tant que gosi confessar qui he estat i qui sóc.
He sentit a dir que en una de les nostres nacions veïnes, no sé si a França o a on, hi ha una ordenança reial que si cap delinqüent és condemnat a mort, o a galeres, o a deportació, deixant alguna criatura, el govern s’ocupa dels fills, per tal com la pobresa dels pares o la confiscació dels seus béns els deixaria sense recursos, i els interna en un Hospici, on se’ls educa, se’ls vesteix, se’ls alimenta i se’ls instrueix, i un cop en condicions de marxar-ne, entren d’aprenents o de criats per tal de poder-se guanyar la vida amb un tarannà honrat i treballador.
Si hagués estat aquest el costum al nostre país, jo no hauria esdevingut una noia pobra i desvalguda, sense amics, sense vestits, sense ajuda i sense ningú al món, com va voler el meu fat; cosa que no tan sols m’exposà als més grossos destrets, molt abans i tot que jo pogués comprendre la meva situació o posar-hi cap remei, sinó que em va empènyer a una mena de vida que no només és escandalosa per ella mateixa, sinó que a més sol conduir a una ràpida destrucció de l’ànima i del cos.
DEFOE, Daniel. Moll Flanders. Traducció de Miquel Desclot. Barcelona: Edicions 62, 1982, p. 23 – 24.
Traduït per Miquel Desclot
