Macbeth I.5.
William Shakespeare
William Shakespeare
LADY MACBETH
Està ben ronc el corb
que gralla l’arribada del rei Duncan
al meu castell. Veniu aquí, esperits
dels pensaments fatals, lleveu-me el sexe,
ompliu-me de la crueltat més aspra
de cap a peus! Feu-me la sang espessa;
tanqueu les portes al remordiment,
feu fora els sentiments de compassió
que vulguin trontollar el meu fred propòsit
o posar pau entre ell i el seu efecte!
Veniu a aquests meus pits i canvieu-me
la llet en fel, ministres de la mort
que, invisibles substàncies, aguaiteu
en els mals d’aquest món! Vine, nit fosca,
i abriga’t amb el fum més fosc d’infern,
que el meu punyal no vegi el mal que fa,
ni guaiti el cel pel llenç de la tenebra
per cridar: “Prou!”
Entra MACBETH
Gran Glamis! Noble Cawdor!
Més gran demà, segons la profecia!
La teva carta se m’ha endut enllà
de l’ignorant present, i puc sentir
el futur en l’instant.
MACBETH
Estimadíssima,
Duncan ve aquesta nit.
LADY MACBETH
I quan se’n va?
MACBETH
Demà té decidit partir.
LADY MACBETH
Oh, mai,
mai no ha de veure el sol, aquest matí!
El teu rostre, senyor, és com un llibre
on es poden llegir coses estranyes.
Per enganyar la gent, fes el que esperen.
Dóna a la llengua i l’ull bones maneres:
mostra’t com la flor tendra, però sigues
la serp que s’hi arrecera. Cal atendre
l’hoste que arriba avui. I has de deixar
a càrrec meu l’afer d’aquesta nit,
que donarà a les nostres nits i dies
més poder que el que tu somiaries.
MACBETH
Ja en parlarem.
LADY MACBETH
Però mostra’t calmós:
Mudar expressió resulta sospitós:
la resta és cosa meva.
SHAKESPEARE, William. Macbeth, per a Focus, Barcelona, 2002. Barcelona: Columna, 2002.
Traduït per Miquel Desclot
