Miquel Desclot

Visat núm. 2
(octubre 2006)

per Maria Bosom

Miquel Desclot (nom literari de Miquel Creus i Muñoz), nascut al barri del Clot de Barcelona el 20 de març de 1952, és una figura clau en el panorama de la traducció literària en llengua catalana. Després d’acabar els seus estudis de filologia catalana, ha combinat la tasca de traductor i escriptor amb la docència, exercint de professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (1975-1980 i 1982-1992), a la Universitat de Durham, a Anglaterra (1980-1982) i a la Universitat Pompeu Fabra (2007). Entre 1971 i 1980, també va impartir classes a les escoles d’estiu de Barcelona, Lleida, Girona, Andorra, Mallorca, Berga i Sabadell.

Gran apassionat de la música i la poesia, des del 1991 ha participat en diversos cicles de conferències sobre temes musicals a diferents punts del territori català i espanyol, així com també en festivals de poesia a Barcelona, Québec, St. Andrews, Hong Kong, Edimburg, Praga, Lisboa, entre d’altres. Escriptor freelance des del 1991, és un autor prolífic que ha conreat tots els gèneres: poesia, prosa, teatre i assaig. Ha publicat diversos llibres de poesia, entre els quals destaquen: Ira és trista passió (Premi Amadeu Oller 1971) i Auques i espantalls (Premi Pere Quart 1987). Pel que fa a la prosa, el 1993 va rebre el Premi Crítica Serra d’Or per la seva obra Llibre de Durham. També cal destacar el seu paper com a autor de literatura infantil, amb obres com ara Set que no dormen a la palla (Premi Lola Anglada 1985), Bestiolari de la Clara (Premi Crítica Serra d’Or 1993) o Més música, mestre! (Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil 2002).

Pel que fa a la seva tasca com a traductor, a ell devem algunes de les millors traduccions en llengua catalana de les últimes dècades, que han contribuït enormement a enriquir la nostra literatura. Tot i que ha traduït obres en prosa com Bartleby, l’escrivent, de Herman Melville, i Moll Flanders, de Daniel Defoe, són la poesia i el teatre el que més ha conreat com a traductor. Miquel Desclot ha traduït poetes d’allò més diversos, pertanyents a cultures ben diferents, tal com ho mostra l’antologia De tots els vents. Selecció de versions poètiques, publicada el 2004, que constitueix un tast de la gran tasca d’aquest traductor en el camp de la poesia. El 1987 va rebre el Premi de la Generalitat a la millor traducció en vers per Llibres profètics de Lambeth, I, de William Blake; el 1996 va ser guardonat amb el Premi Cavall Verd de traducció poètica pel recull de poesia japonesa Per tot coixí les herbes; i el 2000, amb el Premi Crítica Serra d’Or per Saps la terra on floreix el llimoner?, recull de traduccions de poesies de Dant, Petrarca i Miquelàngel.

En el camp del teatre, Desclot ha traduït alguns dels més grans dramaturgs de tots els temps, com ho són Shakespeare, Molière o Goldoni. L’any 1985 va rebre el Premi Nacional Josep Maria de Sagarra de traducció teatral per Les mamelles de Tirèsies, de Guillaume Apollinaire, i el 1991 l’accèssit al mateix premi per El ventall, de Carlo Goldoni.

Miquel Desclot