Amphitryon
Molière
Molière
Fragment
de l’escena primera de l’acte primer
SÒSIA
Qui hi ha? Ai, com tremolo! Cada cop tinc més por.
Senyors, que sóc de confiança.
Ja s'ha de ser valent a ultrança
per córrer amb aquesta foscor!
El meu amo, amb la seva glòria,
quina una que me n'ha jugat!
Ah, si pel seu proïsme sentís cap
pietat,
¿m'hauria fet sortir en nit tan
mortuòria?
Si em volia fer dir que tornava aviat
i el què i el com de la victòria
¿no podia esperar que ja hagués clarejat?
Ah, Sòsia, a quina desventura
el teu ofici està sotmès!
La nostra sort és molt més dura
quan som servents de gent de pes.
Volen que la natura estigui sempre llesta
a adaptar-se al seu propi pla.
Dia o nit, fred o calda, tramuntana o
tempesta,
si obren la boca, tu, a volar!
Vint anys servint nit i dia
no ens valen ni un trist guardó;
la més petita mania
ja els encén com un fogó.
I, amb tot, la nostra ànima ximple
s'agafa a l'honor va de treballar per
ells
i a l'últim s'acontenta amb la convicció simple
que la gent
està certa que ens hi volem fer vells.
A la jubilació en va el bon seny ens crida;
en va el nostre despit algun cop hi consent:
tot just veure'ls, ja la vida
se'ns n'hi va, amb el cor content,
i el més mínim favor d'una ullada amatent
ja ens du
a rengle de seguida.
Però, per fi, en l'obscuritat
distingeixo la casa, i ja em torna el coratge.
Ara em caldria, pel missatge,
algun discurs premeditat.
Haig de fer als ulls d'Alcmena un
retrat ben castrense
del combat que ha abatut l'enemic al femer;
però, ¿com podré convèncer
si jo, de fet, no hi vaig ser?
No importa, parlaré de la pols i la
palla,
com testimoni ocular:
¿quanta gent no t'explica detalls d'una
batalla
on en sa vida va anar?
Per dir el meu paper sense esmena,
me l'hauria de repassar.
Això és la sala on entro com un correu
de mena,
i aquesta llanterna és Alcmena,
que és a qui jo m'haig d'adreçar.
Traduït per Miquel Desclot
