Great friend
Henry David Thoreau
Henry David Thoreau
Passejo per la natura, encara sol,
i no conec ningú,
no veig perfil ni
esbós
de cap criatura.
Tot i tenir el firmament tot
ajupit damunt meu,
encara enyoro la
gràcia
d’un rostre amable, intel·ligent.
Encara em cal cercar l’amic
compatible amb la natura,
la persona
amagada sota la seva màscara,
car aquest serà l’home que cerco.
Que sigui expressió del seu sentit,
que sigui la dretor del seu
biaix,
que sigui l’infant adult del seu pit.
El centre d’aquest món,
el rostre de la natura,
el redós de la vida
humana,
un fonament segur
i nucli d’una nació…
Almenys una paraula
individual.
Ambdós passejaríem plegats
sota qualsevol temps,
i contemplaríem
aquesta natura vella
allunyar-se, imponent i acotada.
Henri David Thoreau, «Gran amic», a Poesia anglesa i nord-americana, Barcelona, Edicions 62, 1985, p. 392.
Traduït per Francesc Parcerisas
